|
Unes Festes obertes, participatives,
crítiques
Badalona necessita unes Festes de Maig que responguin a les necessitats
de la ciutat i del seu teixit social i, amb aquest propòsit,
l'any 2004 ens varem començar a reunir un conjunt d'entitats
sota el nom de Coordinadora Popular de Festes
de Maig de Badalona (CPFM), per oferir unes Festes obertes,
participatives i crítiques.
Com deia el poeta valencià, Vicent Andrés Estellés,
“... no et limites a contemplar aquestes hores que ara venen,
baixa al carrer i participa...”.
Així doncs, us animem a participar a una Festa Major Alternativa:
oberta a totes les entitats, col·lectius
i persones que vulguin participar-hi, contribuint-hi d'alguna
forma o una altra. Volem que les Festes Alternatives tinguin continuïtat
en el temps i, de cara a properes edicions, esperem comptar amb
més entitats de la ciutat. Entenem que unes Festes Majors
han de ser un espai de trobada per tothom de Badalona que té
ganes de decidir què es fa a les Festes de la seva ciutat.
participativa per garantir la pluralitat
dins d'una activitat, les Festes, on s'ha de reflexar el teixit
associatiu que ja treballa per la ciutat. Les Festes volen ser
una plataforma i, a la vegada, un punt de trobada per totes aquelles
entitats que de la ciutat que es vulguin donar a conèixer.
crítica amb totes aquelles
coses que no ens agraden de Badalona.
Pregó de la Festa Major Alternativa i
Popular 2007
Tornem a ser-hi un altre any. Tornem a fer unes Fetes Majors Alternatives
i Populars. Les tornem a fer perquè encara queden coses en
aquesta ciutat que ens fan sortir al carrer a cridar que “Així
no anem bé!!”.
Enguany ens volem fer ressò d'un dels problemes que sembla
que estigui “de moda”. El problema dels espais públics.
I sobretot els espais públics destinats a les entitats.
En els darrers mesos hem vist com l'Ajuntament es creuava de mans
veient com un personatge nefast per la ciutat segrestava tot el
material informàtic dels companys de Llefi@net.
Aquesta situació no ha estat la única, malauradament,
a la nostra ciutat. Una ciutat que sembla que per alguns vagi bé,
malgrat que ens estiguem convertint a marxes forçades en
una ciutat dormitori on ningú visqui, on simplement serveixi
per aportar mà d'obra a la gran metròpolis.
Està clar que en una ciutat dormitori no s'utilitzen els
carrers, els parcs, les avingudes, els passejos... Però malgrat
això hi ha gent que utilitza els carrers, les places, les
avingudes, els passejos, perquè tots puguem gaudir de les
Festes Populars i dels Actes Reivindicatius. Tot i així l'ajuntament
no fa altre cosa que posar pals a la roda a aquestes entitats. Un
clar exemple el tenim en que per utilitzar els Centres Cívics,
s'han de pagar les hores extres dels treballadors (quan tots paguem
amb els nostres impostos el funcionament dels Centres). A part,
la quantitat de peticions, permisos, demandes de material, demandes
de punts de llums, demandes de sistemes de seguretat, etc... imposades
per la burocràcia per fer algun acte a peu de carrer, fan
que les entitats perdin el temps als organismes oficials.
Aquests organismes oficials utilitzen l'espai del poble per fer
unes grans vies de circulació, unes grans vies que serveixen
perquè siguem tots éssers individuals enlloc de ser
part d'una unitat popular, formar part d'una societat. Els éssers
individuals no necessiten bancs, necessiten cadires i això
és el que ens dona l'ajuntament: Cadires a les places enlloc
de bancs. L'especulació individualista dels organismes oficials
fa que una Coordinadora com la nostra sigui una eina que fa por
a aquests organismes. Una agrupació de gent fa que els organismes
oficials tinguin por, ja que la organització al marge de
la oficialitat municipal no pot ser controlable pels personatges
del nostre sainet municipal. Un sainet que enguany ha tret la seva
gran traca ja que s'acosten les eleccions municipals. Segurament
els personatges dels sainets els tindrem a peu de carrer ja que
com tots sabem baixen dels seus cotxes oficials cada quatre anys
per aparentar ser una persona més d'un poble que ells mateixos
volen eliminar.
Està a peu de carrer és el que feien els nostres
pares, els nostres avis i alguns de nosaltres quan encara érem
petits, jugaven a peu de carrer, en un carrer que incitava a tots
a gaudir de la nostra ciutat.
Recuperem el carrer.
Fem nostres els espais públics: BADALONA
UN GRAN BADIU!
Participa a la Festa Major Alternativa 2007!
|